JUNY 2026
Coll de l'Ajaguda
canal Gegant Encantat
Mirador de Sant Jeroni
Albarda i serrat Albarda
camí Les Artigues
Vinya Nova
-
Sortim de VINYA NOVA i anem a buscar el camí dels francesos fins arribar al coll de l'Ajaguda, que ens queda a l'esquerra.
-
El camí que va. a l'esquerra porta fins el torrent del migdia, on comença un dels barrancs més coneguts "el Joc de l'Oca". Passat el coll de l'Ajaguda seguim un troç més fins arribar a la roca 380, on parem per semorzar. Un cop repostes les forces seguim pel camí dels francesos, ens anem parant per fer fotos dels plegs de Llibre, el Montgrós, la Cajoleta i al fons de la vall les Talaies.
-
Un cop arribats a l'alçada del camell de Sant Jeroni agafem el corriol de l'esquerra com si anessim al coll de Migdia. A l'alçada de la roca de la Piltrada, entrem a la dreta a la canal del Gegant Encantat, una agulla majestuosa que es troba a l'esquerra de la canal. Està marcada amb blau i no té perdua, força descomposada, amb grans blocs de roca i pasos en els que cal fer servir les mans. Anem pujant (cal anar molt en compte amb la caiguda de pedres provocada per les cabres), fins el coll del Gegant, on podem fer unes estupendes fotos de l'agulla. Grimpem amunt sense massa dificultat i pasem per sobra una roca, que després baixem, seguim un cminet entremig del bosc ja veiem les escales que pugen a Sant Jeroni, passat el monument a Verdager. Ens trobem al Mirador amb els que no han fet la canal.
-
Primera part feta de la ruta prevista. Ara cal tornar a baixar fins el corriol que porta a l'Albarda Castellana, que resseguim fins el final. Fem les fotos i tornem cap el camí principal, coll de les Pinasses.
-
Abans d'arribar a la corva que té la bifurcació del camí vell i el nou de Sant Jeroni (just davant hi ha el torrent de Santa Maria), entrem en un camí per dins el bosc que travessa el torrent i puja en direcció al serrat de l'Albarda, direcció dreta. Anem fent les quatre agulles sense cap dificultat, 338-339-340-341, al final de la qual fem fotos.
-
Desfem el camí i a la cruïlla agafem el camí nou, que seguim fins el mirador de la serra de les Paparres. Parada per veure i tornem una mica enrera fins agafar el camí de Les Artigues. El primer tram en porta fins el coll dels Pollegons, on seguint per la dreta agafariem el camí del Pont, però nosaltres anem per l'esquerra.
-
Seguim baixant i veiem el final de la canal de les Dames, i el serrat de Muntaner a la dreta, amb l'emblemàtic Frare Baix. Ara ja som a l'Artiga Baixa, només ens queda seguir fins el clot de La Mónica i finalment a VINYA NOVA.
-
IBP 91
Ruta circular des de Vinya Nova passant per:
- Coll de l'Ajaguda (1.6 km)
- Mirador del Camell (2.3 km)
- El Camelló (2.5 km)
- Mirador de Sant Jeroni (3.1 km)
- Mirador Mossèn Cinto Verdaguer (3.3 km)
- Albarda Castellana (3.7 km)
- Serrat de l'Albarda Roca (4.5 km)
- Mirador de la Serra de les Paparres (5.8 km)
- Coll dels Pollegons (6.4 km)
- Frare de Baix (7.7 km)
Coll de Valielles
Tossal de les Viudes
Colls Vera i Maçana
des de Aiguaviva
-
Sortim de la casa de colonies AIGUAVIVA i seguim un corriol en direcció sud-est, més o menys seguint el curs del torrent de Bossoms, la pujada és constant per dins el bosc i poc a poc anem girant cap l'oest per arribar al primer dels colls del dia, el de Valielles.
-
Un cop al coll la boira del dia no ens deixa veure la gran muralla de la serra de Busa, tot i així seguim en la mateixa direcció, marques vermelles descolorides per arribar fins el Tossal de les Viudes. Poc a poc el dia va millorant, però la boira encara domina. Un cop al cim fem unes fotos i aprofitem per esmorzar, ja que hem fet uns 600mtrs de desnivell.
-
Agafades noves forces tornem al coll de Valielles per dirigir-nos cap a l'est, l'objectiu és l'ermita de Sant Andreu de Valielles i la casa pairal de Valielles de Busa, encara habitada i en molt bon estat de conservació. Seguim pel camí de Valielles a Graudescales per poder admirar un dels boscos de boixos més grans.
-
Tornem sobre els nostres passos, ara en direcció oest, en paral·lel a la rasa de Valielles, passant per sota del Tossal de les Viudes i de les Roques del Capità, fins arribar al coll de la Vera, des on ara ja s'entreveu la muralla de roca del serrat de Busa.
-
Seguim a l'oest i després al nord fins el coll de Maçana, les vistes són realment fantàstiques, els LLengots els tenim al davant, és on anirem després de travessar la canal de Molí per visitar primer les runes de Traserra, més a l'oest. Arribem al coll del mateix nom i ja veiem les restes de l'antiga casa pairal. Hi ha molta vegetació i no acabem de veure per on passar per arribar al coll.
-
Poc a poc anem passant per una escletja entre dues parets de roca, més fàcil del que pensavem i ja veiem el corriolet de baixada, té algun punt equipat degut al fort estimball, un cop passat seguim les marques vermelles que ens deixen dins el canal del Molí, recorregut que sembla feia servir el bandoler o maquis "caracremada".
-
Passem la font dels Llengots i seguim baixant fins arribar a la part baixa on ens haviem desviat. Ara el nostre proper objectiu és el grauet dels Llengots, direcció nord-est, inicialment pujada i després baixada per dins bosc no massa net, queda clar que tot i haver marques vermelles, no hi passa gaire gent.
-
Ja som gairebé a baix, a la zona coneguda com Ballarà, i ja veiem la cua del pantà de la Llosa del Cavall, la qual anem ressegint una estona, el terra encara està tou. Al final de la cua, on comença el riu Aigua de Valls, girem primer al sud i després al l'est, per passar per la collada de la Mata fins a trobar les runes del Mas de Cal Teuleret, després Cal Samarrà (en restauració) i finalment l'altra casa de colonies "Casa Saragossa", uns 300mts ens separen d'on hem aparcat.
-
Fa sol i aprofitem per dinar a les taules exteriors de la casa de colonies AIGUAVIVA.
-
Hem posat difícil la sortida pel motiu de pujades i baixades constants, per anar els diferents colls, el que ens ha donat 1.240mts de desnivell acumulat en 15,500 Km.
-
IBP 118
-
Ruta circular des de Aiguaviva passant per:
- Coll de Valielles (1.1 km)
- Tossal de les Viudes (1.6 km)
- Ermita de Sant Andreu de Valielles (3.1 km)
- Coll de Maçana (5.7 km)
- Coll de Trasserra (7.1 km)
- Coll dels Llengots (7.6 km)
- Font dels Llengots (8.6 km)
- Grauet dels Llengots (9.0 km)
- Collada de la Mata (10.9 km)
Ermita de Sant Martí
coll de Tisores
Ermita Santa Caterina
des de Vinya Nova
-
Sortim de VINYA NOVA i anem. buscar el camí del Pont, marqus blanques. Anem pujant fins arribar a la roca delsTrullagons des on veiem la roca del Truc i la roca Tormes i tota la vall del torrent del pont. Seguim pujant fins estar a l'alçada de la bassa de la Murdela on a la dreta veiem tota la cresta dels Pollegons, de matinada ha plogut una mica i el clel està entrenyinat i boirós.
-
Girem a l'oest fins el coll de la roca Mala i seguim amunt, passant pel costat del pou de la Sajolida i deixant enrera en camí fitat que baixa fins l torrent del mateix nom. A l'alçada de la miranda dels Pllegons decidim fer una parada per esmorzar, el cel s'ha obert i el sol llueix, davant tenim l'Albarda Castellana, el serrat de l'Albarda i la roca 347.
-
Un cop esmorzats pugem una mica més i aviat arribem al camí nou de Sant Jeroni, sembla estrany, però no hi ha gent. Anem seguint el camí, i fent fotos dels Flautats a l'esquerra i la pantxa del Bisbe més cap a nosaltres, passem pel costat del mirador de la serra de les Paparres i ens acostem al pas que hi. ha entre la Gorra Frígia i la Magdalema superior.
-
Parem i ens posem el casc, hi ha gent preprant-se per escalar la Gorra o la Magdalena, nosaltres avui anem al coll de Tisores, el nostre objectiu l'Ermita de Sant Martí, balma obrada on molts escaladors hi fan nit per sortir a escalar el dia següent. Comencem a pujar sense massa problemes, arribem a la llastra equipada amb una molt bona "maroma" vermella, després els arbres i les arrels ajuden fins a dalt.
-
Un cop al coll ens trobem amb dos escaladors veterans que estan començant a pujar a la Gorra, nosaltres anem baixant i de seguida arribem a l'Ermita, avui no hi ha ningu, fem fotos de tot tipus i de la cara sud-oest de la Gorra.
-
Anem baixant pel camí marcat en blau que ens portarà a la Ounta Pam a Pam o Mirador de la Plantació, hi pugem i ens maravellem de les vistes i del torrent del Misser que tenim a sota, i que comença al Bassal del Corb. Seguim per sobre la roca fins arribar al pas que hi ha entre la miranda de Santa Caterina i la miranda de Sant Joan o miranda Xica.
-
Arribats aquí anem baixant per anar a Santa Caterina, avui també buida, i passant per sota de la Capella de Sant JOan anem a buscar el camí de la Font seca, que ens portarà find al camí vell de Collbató a Montserrat. Arribats a baix, després de passar pel costat del camí de Fra Garí, el mirador dels Atrapats i la senyera pintada a la roca, girem a la dreta per anar fins el cotxe.
-
Hem considerat "moderat" pel desnivell i el pas fins el coll de Tisores, no difícil, però cal estar avesat a aquests passos.
-
IBP 76
-
Ruta circular des de Vinya Nova passant per:
- Petita cova (1.1 km)
- Coll de la Sajolida (1.9 km)
- Miranda dels Pollegons (2.2 km)
- Mirador de la Serra de les Paparres (3.2 km)
- Ermita de Sant Martí (3.7 km)
- Punta Pam a Pam o Mirador de la Plantació (4.0 km)
- Ermita de Santa Caterina (4.2 km)
- Font Seca (4.9 km)
- Avenc petit (5.3 km)
- Mirador dels Atrapats (5.6 km)
- Cova de les Bagasses (6.5 km)
Sant Jaume Masriudoms
Cova d'en Marian
Estrets riu Llastres
MASBOQUERA
-
Sortim del poble de Masboquera en direcció est, al cap d'una estona una cinta ens diu que no es pot passar i que hem de borejar, és la zona de les granges d'en Luciás del Morell, agafem un corriolet a l'esquerra i més o menys arribem al voral de.la C-44, la qual seguim en paral·lel fins el coll de Mas Vell, on fem unes fotos.
-
Seguim una mica més i girem per anar allunyant-nos de la carretera, passem pel costat de les runes del mas del Mistu, i agafem la direcció est pr anar al poble de Masriudoms, on visitem l'església de Sant Jaume i donem una volta pel poble.
-
Sortim del poble cap el nord per anar a buscar la cova d'en Marian seguint el camí de Masriudoms al mas del Pinyol, fins a la llera del riu Llastres. Seguim recta per un camí traçat fins arribar a la paret de la cova, una muralla de roca d'uns 300 mts, on a la primera terrasa s´hi troba la cova. Veiem que hi ha una equipació amb corda per podr anar a l'esmentada cova, és un caminet equipat força descomposat que va resseguint la terrassa per sota, les cordes ajuden i al final hi ha unes grapes i corda que fa de cable de vida (no hi pugem perquè no portem seguros ni casc). Tornem enrera i hi trobem unes grapes de ferrada que són per baixar, o sigui fa una circular. Seguim avall i tornem a la base.
-
Ara l'objectiu és tornar a la llera del riu Llatres, passem pel costat de les runes de La Solana i seguint un corriol ben fresat ja som al mas de l'Abellar, girem. l'esquerra i en poc temps ja som a la llera.
-
El riu està completament sec, ple de códols propis del riu que ja no deixarem fins arribar al poble. El primer tram està força net i sense massa complicacions, al cap d'un kilometre entrem a la part que es coneix com Els Estrets. Primer passem pel costat de la cova del Mariano i anem passant per les diferents corves i petits canyons que ha fet l'aigua per anar avançant. Són les clàssiques formes llises i arrodonides que el temps i l'aigua van polint, parent una més altes, després més baixes, girs a esquerra i dreta, i ananr fent, fins passat un altre kilometre que sortim d'aquesta zona.
-
Ara el riu i la vall es torna a obrir, hi ha alguna bassa d'aigua, o sigui que més endavant segurament veurem surar el que en queda. Corva a la dreta, després a l'esquerra, el riu s'ha anat obrint pas, a l'alçada de la roca Tormina (314 mts a la dreta) ja es veuen les primeres cases del poble i com el riu ja torna a fluir a cel obert. Una passera de ciment ens permet travessar-lo i pujar fins on hem deixat el cotxe.
-
Hem posat moderat pels passos de la cova d'en Marian i per alguns resalts que rellisquen força, per la resta fàcil. "La Canalassa" és la més senzilla, però hi ha alguns membres que no n'han fet mai cap, servirà de pràctica.
-
IBP 38
Canal Les Dames
camí del Pont
Coll de la Sajolida
coll de Tisores
torrent del Misser
-
Sortim de VINYA NOVA en direcció sud-est per la pista que va a Collbató,
pasat el camí del Pont girem a l’esquerra pel torrent de l’Artiga alta fins arribar a l’Artiga baixa a la dreta, on aviat comencem a trobar passos equipats, primer una cadena per superar un resalt i després una grapes petites amb cable de vida, passades les quals ja ens trobem a l’entrada de la canal (via ferrada) de les Dames, i un clar cartell ens diu que calia demanar permís al Patronat amb 5 dies, no el tenim, o sigui hem de canviar de plans.
-
Aprofitem per esmorzar i tornem per on hem vingut fins al corriol a l’esquerra que comunica amb el camí del Pont. Ja hi som i seguim amunt direcció nord,
passem pel costat de la canal Fosca i arribem a la Roca dels Trullagons,
des on tenim una bona panoràmica del serrat dels Pollegons. Seguim pujant,
passem per la petita cova, un forat a la paret de roca i un troç més endevant creuem el torrent canal dels Pollegons, més amunt passem per on la canal de l’Ermità mort acaba en el torrent del Pont. Continuem amunt fins arribar a l’alçada de la Roca Mala, anem a l’esquerra i pugem fins el pou de la Sajolida i una mica més endavant per sota la miranda dels Pollegons, on parem per veure.
-
Ja només ens queda un tram més fins el camí nou de Sant Jeroni, que seguirem en direcció sud-est, anem deixant la roca 459; la 458 i la 457, també el mirador de la serra de les Paparres, després la cara de Mico i entrarem a la canal que hi ha entre la Gorra Frígia i la Magdalena superior.
-
Canal amunt fins el coll de les Tisores, amb l'ajuda d'una maroma vermella força nova,
que serveix de passamà per superar una llastra. Un cop al coll baixem fins l'Ermita de Sant Martí i agafant el camí de les Carboneres anem a buscar l’entrada al torrent del Misser.
-
Per trobar la capçalera passem per la punta Pam a Pam com si enessim a baixar pel camí de Les Artigues (marca blava), però nosaltres hem de seguir un corriolet a l’esquerra per entremig de matolls fins una llastra que ens situa just a l’inici del torrent. Anem seguint el torrent, força brut de aritjols, pel costat dret de la llera i anem superant petits resalts i algun tram equipat amb corda nuada. Seguim avall desgrimpant fins un forat a la roca,
primer ràpel, la instal.lació està en un punt una mica compromés, assegurem un company i muntem per baixar un darrera l’altre, és un canaló estret amb una sortida técnica d’uns 18-20mts.
-
Seguim avall amb grimpades diverses, alguna amb oposició, fins el segon ràpel,
instal.lació a la base d’un arbre, ràpel força net, que aprofitem per salvar el següent resalt. Torrent avall baixem per canals estretes desgrimpant, una darrera l’altra (és un torrent exigent que no dona gaire treva). El següent ràpel dos parabolts a la roca,
la sortida per sobre roca que té buit per sota, el millor una cama a cada costat, compte que la roca està molt esmolada i llisa, i també aprofitem per salvar el següent.
-
Més desgrimpades de tot tipus.El penúltim ràpel força net si no fos per les grans verdises que tapen tota la canal, cal vigilar de no quedar-hi enganxat. Més desgrimpades, curtes i
llarges, per terreny descompost … i arribem al darrer ràpel, just on hi ha un mur de roca amb un pontet de pedra (the Mama’s and the Papa’s), però els parabolts no hi són, ara n’hi ha uns nous a la dreta, però allunyants i en un punt on l' accés no és fàcil. En parlem i decidim borejar per la dreta per sobre la pedra i baixar arrambats pel costat d’una gran roca fins a poder entrar a la llera de nou.,
-
Ja no queden més resalts ni ràpels, però el bosc encara és brut, poc a poc es va aclarint fins arribar de nou a la pista. Ens a cosat unes 5 hores fer tot el barranc, és llarg i amb 500mtrs de desnivell, amb passos técnics i que només permeten passar un a un.
-
Un cop a la pista passem pel costat del clot de la Mónica i acabem a VINYA NOVA.
-
L'hem considerat molt difícil per diversos motius, costa trobar l'entrada, tota la llera està molt bruta de esbarsers i aritjols, algunes de les instal·lacions són justetes i no estan ben ubicades, el tipus de roca, en general és esmolada i llisa, és llarga i técnica en segons quins punts, resumint cal estar-hi avesat, si no és el cas millor abstenir-se.
-
IBP 84
-
Ruta circular des de Collbató passant per:
- camí del Pont
- Coll de la Sajolida
- Miranda dels Pollegons
- Gorra Frigia
- Ermita de Sant Martí
- torrent del Misser
Bujaruelo
port de Bujaruelo
Refugi Bretxa Roland
-
Sortim de Bujaruelo travessant el pont de Sant Nicolás de Bujaruelo pel sender, que va paral·lel al riu Lapazosa, cap a Gavarnie. El sender puja per dins el bosc, en direcció nord i nord-est, amb una bona ombra que s'agraeix molt, doncs el sol apreta.
-
Quan sortim del bosc anem girant cap a l'est, sempre seguint el torrent fins a arribar a travesar-lo, porta força aigua i ja estem a sota de la cabana de les eléctriques, aquí podriem fer un gir de 90 graus i anar cap la Forqueta de Gabieto, però nosaltres seguim amunt cap el port de Bujaruelo (2.273 mtrs), el qual veiem al fons on hi ha una bona congesta de neu, en la seva part central, aquest any ha estt generós.
-
Un cop arribats al coll aprofitem per beure i veiem a l'esquerra, no gaire lluny el coll de Tentes, que és el punt més proper on es pot arribar en cotxe per anar al Refugi de la Bretxa de Roland (abans Sarradets).
-
El camí cap el Refugi segueix cap al sud-est, està molt fresat, senyals de l'abundant pas de gent que hi ha. Anem travessant diferents torrents fins al salt que ve del Taillón, a partir d'on girem una mica més al sud per anar a buscar el coll de Sarradets. Ara la neu ja comença a fer presència, primer per congestes na gaire llargues que cal passar (no calen grampons) i més endavant per una pala de neu que requereix equipar-se, tot i que alguns decidim pujar per les roques, seques de neu, i que ens permeten arribar al coll. El Refugi ja és a la vista, passem uns curts trams de neu, molt trepitjats, i ja tenim davant el fantàstic circ de Gavarnie, amb molta neu ja que ns trobem a la cara nord de la Bretxa de Roland.
-
Amb la vista posada a la Bretxa podem anar resseguint tot el circ, on identifiquem els Marboré, els Astazus, i els salts d'aigua de Gavarnie. Hem arribat justets de temps i els guardes ens diuen que anem a sopar, després ja farem l'entrada.
-
Hem posat moderat pel desnivell
-
IBP
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/bujaruelo-port-de-bujaruelo-refugi-bretxa-roland-270438160
Refugi Bretxa Roland
Bretxa Roland
El Dit
Pic Negre o Taillón
Pico Royo
coll Escuzama
Bujaruelo
-
Sortim de bon matí del Refugi de la Bretxa de Roland en direcció a la Bretxa, tot sortir ja trepitgem neu, explanada al principi i pendent intensa després. Anem pujant per la traça feta el dia abans per la gent de baixava i algun que pujava i anava a la cova, a pernoctar, que hi ha a la dreta de la Bretxa. No triguem gaire a arribar a la part més alta, on la neu s'acaba i ja no calen els grampons.
-
Fa molt de vent i un cop travessada la Bretxa en dirigim a l'oest, resseguint la muralla de roca, el camí està net de neu, però fa vent i cau aigua del desglaç, el terra està força descomposat, no té risc, però cal estar atent. Passem la cova Gaurier i ja veiem "la Falsa Bretxa i el Dit (una agulla de 2.907 mtrs que té aquesta forma).
-
Passat el Dit el Taillón o Pic Negre ja es presenta al davant, només caldrà anar pujant, queden uns 250 mtrs de desnivell i anem a bon pas i ritme. Hi ha petites congestes, però no prsenten cap dificultat per borejar-les.
-
Som al cim del Pic Negre o Taillón, sembla que el vent comença a baixar una mica, tots hem arribat bé i bé de temps. Fotos, aigua, vistes i més fotos, tots molt contents. A partir d'aquí decidim que el grup es separi, ja que uns volen tornar pel mateix camí de pujada fins al Refugi i després pel camí a Bujaruelo, la resta ho farem pel costat d'Ordesa on aprofitarem per fer una altre 3.000, el PIco Royo de 3.051 mtrs. Quedem que ens anirem deixant missatges de on estem per coordinar arribar a Bujaruelo més o menys en temps similars.
-
Seguim pel roquissar i en poc temps som al Pico Royo, fàcil i amb una magnífica vista dels Gabietos i la seva vall, que atacarem un altre dia. Seguim baixant fins arribar a la neu, una gran clapa que decidim passar, uns amb grampons i altre sense, per arribar al "collado Blanco".
-
Un cop arribats, sense massa problemes, grampons fora i baixem pel costat esquerra per un camí traçat de pedretes, que ens deixarà força avall en un pedregar que acaba a la neu de nou. Tornem a posar grampons, el pendent no és suau, i anem baixant fins que s'acaba, els "humedales de Salarons" queden a baix i el camí resta net de neu. Baixem per la neu i en poc temps som a baix, travessem la planura creuant elm petits rierols fins arribar a la pedrera, on decidim que fem, un Isard ens observa.
-
Després de mirar track i mapes el millor és anar al coll d'Escuzama, tot i que el guarda del Refugi ens ha dit "muy difícil", nosaltres no ho veiem igual i creiem que és la millor opció. Pugem pel roquissar i després per una camí fresat a l'esquerra. Ja som al coll i sembla que potser sí que no serà fàcil, però un caminet traçat ens fa pensar que potser no.
-
Ganyipem i bebem, motxiles a l'esquena i avall, el camí no presenta cap dificultat i al final passa just pel costat i per sota de la muralla de pedra, corriol clar, tot el camí serà un alegria pels ulls, ja que va resseguint la muralla passant pel costat de coves, salt d'aigua i altres formacions. La primera meitat o quelcom més és de baixada, la resta de lleu pujada, al final girant a l'esquerra ens trobem a la canal que baixa del coll dels Gabietos, una llarga pala de neu que acaba just en aquest punt.
-
Passem per sota de la Forqueta del Gabieto i anem baixant pel costat del barranc del Grau de Gabieto, direcció oest. Deixem el barranc i entrem al bosc, anem baixant fent siga-sages i passem pel mirador d'un salt d'aigua espectacular. Seguim avall fins arribar al barranc Gabieto i al riu Ara, que no deixarem en paral·lel fins arribar a Bujaruelo. Hem baixat 1.100 mtrs des de sota de la Forqueta de Gabieto.
-
A l'Alberg els nostres companys ja hi són, ells han arribat fa una hora més o menys. Decidim anar cap a casa, aquí els preus són alts, ja pararem a Aínsa.
-
Una molt bona excursió de 13,65 Km i uns desnivells de 890 mtrs positius i 2.077 negatius, són les sis de la tarda i anem cap a casa.
-
Hem considerat difícil, podria ser moderat, pel llarg desnivell de baixada, a voltes força dret, i després haver de pujar uns 300 mtrs per arribar a Escuzama i tornar a baixar per un fort pendent i un camí que fins que no entra al bosc és perdedor.
-
IBP
Ruta de Refugio de Sarradets a Refugio de Bujaruelo passant per:
- Paso de montaña (0.3 km)
- Brecha de Rolando (0.5 km)
- El Dedo (1.2 km)
- Taillon (2.0 km)
- Pico Royo (2.4 km)
- Collado Blanco (3.4 km)
- Collado Mondarruego (5.9 km)
- Cueva del Furicon (6.3 km)
- Fuente de la Salud (10.3 km)