MAIG 2026
Cap del Turb
-
Sortim des de la carretera L- 401 un cop passat Canelles, hem deixat el cotxe en un lateral habilitat. Anem per la mateixa carretera un tram curt fins a trobar un corriol a l'esquerra per baixar al riu Perles, que travessarem per sobre unes pedres, seguirem per una corriol paral·lel, alguns anem per la llera del barranc de l'Ós, amb aigua, però no excesiva.
-
Uns metres abans d'arribar al pont natural anem deixant el barranc i pujant fins a trobar una pista, és el moment d'aprofitar per parar a esmorzar. Un cop repostats travessem la pista i seguim per un corriol pel mig del bosc, passem la vall del Lluc, la font del Tilló i ja som al coll de la Travessa, des d'on tenim unes bones panoràmiques de la serra del Cadí i del Turp.
-
Ara toca anar, també per dins el bosc, fins al coll de la coma del Turp, seguim la pujada i ja som dalt del Cap del Turp, amb unes molt bones vistes de la resta de la serralada, coll de Nargó, a l'altra costat (est) les ermites de Santa Cecília i Sant Miquel el Soler, i al fons la Tossa Pelada.
-
Tornem avall pel mateix camí fins al coll de la TRravessa i un cop a la pista la seguim, collada de Can Fanguet, coll de Voltrera i a l'alçada de la Mina Juan, ens desviem a l'esquerra per anar a l'Ermita de Santa Pelaia.
-
Fotos i tornem a la pista, però baixem pel mig del bosc per un corriol mig definit, a voltes tapat, passem pel costat de Cal Remenat fins a la font de Querol, punt on parem a dinar, fa solet i s'està bé.
-
Un cop dinats seguim el PR del camí que va a Peles, anem baixant pel camí mig empedrat, però net, fins arribar on ens trobem amb el barranc del Bast, punt on gran esllavissada de roca ha malmés el camí i hem de fer certs equilibris per passar, sort de portar material i que és curt. Apartir del moment que entrem al bosc el barranc canvia el seu nom per torrent del coll de Boix, l'anirem seguint pel costat fins que aquest va a parar al riu Peles.
-
Passat el riu i cal Peremiquel una pista encimentada ens porta fins la carretera, que seguirem ja fins el cotxe
IBP 107
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cap-del-turb-263003739
Serrat del Penitent
Miranda Xica
Coll de les Tisores
Fra Garí
-
Sortim de Collbató i agafem el GR del camí vell de Collbató a Montserrat, girem a l'esquerra a la cruïlla que va a la drecera de Fra Garí, però seguim les marques vermelles en direcció al MIrador dels Atrapats.És una grimpada que es va complicant a mesura que puges i no apta per tothom, hi ha un pas de III+ força exposat per un diedre estret, diversos passos per roca i flanqueig, una corda (en bon estat) anuada en doble permet superar un bloc i llastra, però cal tirar de braç. Passat el Mirador dels Atrapats hi ha un banc de pedra (sembla força nou) i ja es veu el mural de la bandera a la roca, estem al camí vell.
-
Seguim el camí vell una estona fins una corva on hi ha una avenc petit, marques blaves, que ens indica l'inici del serrat del Penitent. Anem pujant sense massa dificultat fins arribar a l'avantcim i el cim de la primera agulla, Ovidi Montllor; seguim pujant i fem un flanqueig pel costat esquerra per salvar dues agulles força dretes (no portem material per assegurar i hi h molt pati),passat el flanqueig girem i j som a l'agulla Joan Fuster; seguim fins arribar a un collet estret amb vegetació, el passem i el serrat s'aclareix, ja només cal anar seguint les fites per arribar a la bauma/cova del penitent Sant Pere.
-
Seguim pujant en direcció a la Miranda de Santa Caterina, deixem a la dreta l'Ermita de Santa Caterina, potsr al baixar hi passem. Pugem a la miranda i el dia ennubolat no ens deixa veure la panoràmica, tornem doncs al coll amb la Miranda de Sant Joan. D'aquest coll surt el camí de La Mallenquera que baixa fins a trobar-se amb el de les carboneres. El seguim fins al coll i després fins al cim de la Punta de Pam a Pam o Mirador Plantació.
-
A partir d'aquí seguim l'esmentat camí de les carboneres en direcció a l'Ermita de Sant Martí, una de les més amagades, es troba just a sota del final del gorro Frigi (gorra Frígia). El camí està força bé, quan arribem al trencall que ens pportaria al camí de les Artigues girem a la dreta, i pujant trobarem l'ermita, en bones condicions. Sweguim amunt fins el coll de les Tisores, coll que separa el gorro Frigi de La Magdalena. Ata toca. anar baixant per la canal, els arbres i les arrels ajuden a baixar, i una maroma vermella a passar la llastra més delicada de la canal, passada la qual en no res som al camí nou de Sant Jeroni.
-
Tancarem el cercle fins a Sant Joan, pla de les Taràntules i abans d'arribar a l'ermita agafarem el camí de la Font Seca, és un corriol sense cap dificultat que va baixant fins a trobar el camí vell de Collbató a Montserrat, el seguim un troç, i acabem baixant per la drecera de Fra Garí, fitada amb groc/blanc.
-
IBP 84
Ruta des de Collbató passant per:,
- Mirador dels Atrapats (0.5 km),
- Avenc petit (0.8 km),
- Cim de l’agulla Joan Fuster (1.2 km),
- Cova del Penitent (1.6 km),
- Ermita de Santa Caterina (1.8 km),
- Miranda Xica (1.9 km),
- Coll de les Tisores (2.3 km),
- Mirador de Sant Jaume (2.6 km),
- Ermita Sant Jeroni (2.9 km),
- Ermita de Sant Joan (3.5 km),
- Mirador de Fra Garí (4.9 km)
Els Castellets
Les Agudes
Montseny
-
Sortim de l’Àrea de Les Ferreres, carretera BV-5114 coll de Sesferreres. Travessem la carretera i agafem un corriol marcat verd/blanc que va pujant pel bosc, faig, avets, ginesta florida, arç blanc florit … ens acompanyen, així com una boirina que li dóna una certa magia. Passem el Pla d’en Jep Xic i el de Lligamoltons i arribem al coll de Sa Siureda.
-
Seguim pujant, el camí es va fent més estret i pedregòs, ja som al camí dels Castellets, passem els primers bonys, uns per sobre la roca, altres borejan pel camí lateral, i ja som al coll dels Castellets, aprofitem per esmorzar.
-
Un cop recuperades forces ens possem en marxa i iniciem els primers blocs de pedra, per sort està seca i és compacta, unes marques vermelles descolorides ens van ajudant. Anem remuntant amb calma sense massa dificultats, els més veterans ajuden a la resta com progressar, i així pujant i baixant una mica arribem els coneguts “Esglaons”, ara les marques són grogues.
-
Darrers passos per una pedra ara més llisa, per grans blocs i bones preses, un esforç més i ja som a Les Agudes, una mica de vent i boira ens acompanyen. Fem les fotos normals mentre van arribant altres grups. Decidim no anar al Turó de l’Home per l’estat del temps, la previsió ens diu que ha partir de les 13h plourà. Ara l’objectiu és baixar pel bosc fins la font de Briançó.
-
Parada per ganyipar i veure aigua, i seguim pel camí de Les agudes avall, passat el Sot del Mal Pas girem a l'esquerra i travessem un tram on un forta esllavissada va deixar un corriol estret i força malmés, està equipat amb unes cordes per popder passar, ja que el pendent és molt fort i no es pot badar. Passat aquest tram "delicat" el camí es recupera i ja no presenta cap dificultat. Bosc avall passarem les rieres del Pont Gran i dels Orelladors fins el coll de Sa Siureda, on hi trobem el camí pel que hem pujat. Acabem aquest tram final i arribem al cotxe.
-
IBP 70
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/els-castellets-les-agudes-montseny-263411711
Font de Belians
Graus cingles de Vallcebre
Mirador de Cal Felip
torrent de Bosoms
des de Vallcebre
-
Sortim de Vallcebre en direcció sud-est, a la sortida del poble ens trobem el pont que travessa el torrent del Forat Negre, porta força aigua (és un torrent en el que també s'hi fa barranquisme d'aigua). Un cop passat el torrent seguim cap el sud fins arribar a la font de Belians, està força ben restaurada amb un mural que explica les tasques més habituals que si feien.
-
Continuem cap el sud en direcció cap a l?ermita de Santa Magdalena, abans però veiem la creu de Colell i creuem un torrent petit el del Purgatori. Passada l'Ermita girem cap l'oest per anar a trobar el primer grau del dia el de "La Mola", després el del "Sastre", "La Canaleta", "El Boig", "Les Granotes", "La Titola dels Cingles", per resseguir aquests graus hem anat girant en direcció est i després nord-est, les vistes del pantà de La Baells són realment espectaculars.
-
Arribem a cal Menut, i girant en direcció nord acabem de repassar el "Grau de Jou", "la creu de l'aviador" i agafant direcció nord-oest acabarem amb el grau de "Les Granoteres", passat el qual tenim un magnífic mirador "Cal Felip del Cap de Roc" que ens permet tenir una visió amplia del Puigllançada al fons.
-
Seguim el camí fins travessar el torrent de Bosoms, a l'alçada de la Foradada, com l'anterior també va molt ple d'aigua, així podem filmar els gorgs com brollen, i agafem direcció nord i nord-oest per arribar a Cap Deig, a partir d'aquí un camí ample en farà arribar a Vallcebre.
-
El dia, tot i alguns nùbols, ha estat amb bona temperatura, i les boires del matí han anant marxant. L'objectiu d'aquesta sortida era anar fer 1, 2 o tres de les ferrades que tanta anomenada tenen, però l'alta humitat del matí ens ha fet canviar de parer, hem considerat que roques i grapes no estarien en condicions, ara però, com que és aviat decidim anar a fer-ne al menys una d'elles "La Canalassa" és la més senzilla, però hi ha alguns membres que no n'han fet mai cap, servirà de pràctica.
-
IBP 58
-
Ruta circular des de Vallcebre passant per:
- Font de Belians (1.2 km)
- Creu del colell (1.6 km)
- Grau de la Mola (3.0 km)
- Grau dels Boits (4.4 km)
- Grau del Jou (5.5 km)
- Grau de Sant Climents (6.8 km)
- Mirador de Cal Felip (8.0 km)
- Pont de la Foradada (8.7 km)
- Mirador de Cap Deig (9.5 km)
- Font de la Gota (10.5 km)
Montserrat Fra Garí
camí Les Artigues
torrent del Misser
-
Avui era una sortida per anar a resseguir, sobretot, el camí que enllaça al de les Artigues travessant per sota el corriol que passa, més o menys per sota el serrat del Penitent fins el serrat de la Pastereta, travessant el torrent del Misser, que neix a sota de la Miranda de Santa Caterina i baixa encaixonat entre diverses muralles de roca.
-
Hi ha un munt d'agulles i agulletes que són gaire bé desconegudes per a molts, i és una zona poc concurreguda i per tan bastant salvatge i malmesa, amb molta pedra solta i vegetació a dojo. El torrent del Misser es pot fer amb 11 ràpels o amb 5 o 6 si es fan servir els trams de corda que hi ha, el que si és absolutament necessari són les tisores de podar, ja que està ple d'aritjols i vegetació baixa.
-
He sortit de Collbató i agafat la drecera de Fra Garí per guanyar alçada aviat, un cop al camí vell de Collbató a Montserrat l'he seguit una curta estona fins arribar a l'avenc petit, on girant a l'esquerra he començat a seguir el corriol, inicialment ben fitat. Les agulles del serrat del Penitent em quedaven a la dreta per sobre i les he anat perdent de vista a mesura que agafava direcció oest, passant per sota l'avenc de la Costa Dreta i veient el canyó del torrent del Misser al davant, el corriol cada cop més perdedor.
-
Passada una muralla de roca que comença aquí i acaba a la cova del Penitent Sant Pere, passo pel inici de la muralla que porta a la Miranda de Sant Pere, el torrent ja el tinc al davant, en aquest punt hi ha un ràpel de 20 m motiu pel qual la resenya indica de pujar uns metres pel costat de la paret, el problema ha estat que el "mini camí" estava desfet degut a les intenses pluges, o sigui no es podia passar sense risc, no hi havia manera de passar a l'altra costat per flanquejar la serra de la Pastereta.
-
He reculat una mica fins estar sota base de la gran roca que va a la Miranda de Sant Pere, uns 100m més amunt després de grimpar uns 70 m i travessar un bosc molt brut he pogut baixar fins la llera, l'ajuda d'un cordino que portava de 20m ha estat definitiva. Passada la llera anar enrera ja no era possible, per tan he anat resseguint la muralla de roca per dins el bosc sempre en direcció nord fins a trobar-me amb el camí que va al Bassal dels Corbs, sota mateix de la Miranda de Santa Caterina. Tres hores batallant amb la roca i els aritjols, però ha quedat clar que cal buscar la manera de passar per on el caminet estava tallat (ho tornaré a provar).
-
Amb marques blaves ja només queda anar baixant per trobar el camí de Les Artigues, passant a prop del Frare de Baix (serra de Muntaner) i arribant al Clot de La Mònica i d'aquí a Collbató.
-
Malgrat tot , matí aprofitat per anar guanyant tacte amb roca i saber per on no es pot passar. L'he considerat difícil perquè les grimpades són exposades III+ i avançar per dins el bosc no ha estat senzill.
-
IBP 78
Barranc riu Formiga
Serra de Guara
-
Sortim de Santa Cilia de Panzano, aparcament que hi ha a la carretera d’Abiego (A-1227) just a la corba que travessa el riu Formiga. Deixem els cotxes amb tot el material que necessitarem en direcció nord-oest per un camí pel mig del bosc, el dia és net i amb sol, la temperatura va pujant.
-
Arribem a la “Cueva de Las Polvorosas (gran abric natural situat al municipi de Panzano (Osca), dins del Parque Natural de la Sierra y Los Cañones de Guara. Aquest espai, format a la paret de conglomerat del barranc del riu Formiga, es va utilitzar tradicionalment com a corral per a ramats d'ovelles i com a refugi de maquis després de la Guerra Civil). A partir d’aquí seguim per les parets de roca ajudats per cable de vida, l’estimball ja és considerable.
-
Després d’uns 1.500 m arribem al punt on cal baixar a la llera del riu per començar el descens, per fer-ho podem escollir baixar pel costat esquerra ràpel de 8 m, o per la dreta ràpel de 25 m, són nets i fàcils s’hi ho tens per ma, tot i així no va representar cap dificultat per ningú, ajudats pel bon saber fer del Xavi i el Natxo (guies de la sortida).
-
Entrem a la llera del riu, estem a uns 750 m d’alçada, seguim les indicacions per posar-nos els neo-prens correctament i els arnesos per fer els descensos. El primer que trobem són uns descensos amb diferents variables (tobogan-descens ...) d’uns 3-4 m i el primer ràpel de 7 m, el Xavi i el Natxo ens indiquen i ens asseguren per si algú té problemes o rellisca, la roca molla i amb verdet no dóna cap seguretat.
-
Passat aquest tram seguim pel riu, el cabal és suficient, no excessivament fort, però tampoc el típic d’estiu mig buit, crec que perfecte per a la pràctica de barranquisme (hem estat de sort). Després de passos sense massa dificultat ara toca un sifó cec, o sigui que per passar-lo cal posar-se dins l’aigua completament, no és gaire llarg i els guies són a l’altre costat per si algú queda encallat.
-
Descensos i salts diversos de 3 o 4 m molt divertits ja que la fondària dels pous és suficient, només cal vigilar la proximitat de les parets de roca i ja som al ràpel de 7m, aquest té l’afegit d’un salt d’aigua, o sigui que mentre baixes he va caient aigua a sobre, el Xavi i el Natxo ja ens avisen de no mirar amunt doncs l’aigua cau amb força.
-
Anem passejant pel riu anar fent més salts, més menys alts i acabem amb el darrer ràpel de 4 m, ja només queda seguir el riu, saltant als pous o no, segons el gust de cadascú i acabem el barranc, hem baixat uns 60 m en total.
-
Ara toca treure’s el neopré, passar-hi aigua i deixar que s’assequin una mica, mentre tant ganyipem per recuperar forces després de la baixada, són 1.500 m només, però és un terreny exigent i que obliga ha estar concentrat, per molts de nosaltres és el primer barranc d’aigua.
-
Un cop menjats i reposats agafem el camí de tornada per anar als cotxes, ja que hem pensat que quan arribem a Adahuesca aprofitarem per anar al poble d’Alquèssar i visitar-lo, hem encarregat el sopar i així aprofitarem tot el dia.
ALQUÈSSER
Barranc Oscuros de Balcés
Serra de Guara
-
Sortim del “collado de las Almunias” agafant la direcció nord-est, és una pujada bastant suau que es va posant més dreta, però sense ser exigent, l’objectiu travessar una muralla rocosa que ens separa del riu, en diuen “La Ralla”. Seguim pujant fins que girem al sud-est passant per tot una tartera de pedregar que va baixant fins arribar al límit de la muralla, llavors de cop girem al nord per anar a buscar la llera del riu Balcés (Balced o Balcez), anem a l’est per travessar “La Ralla” i acabar baixant cap al sud, ja som a la llera del riu.
-
Anem seguint el riu o pel costat dret o l’esquerra i a voltes per dins, segons com està el terreny, l’objectiu és arribar on comença el caos de roques que és l’inici del barranc que ens proposem fer. Alguns aprofiten per menjar quelcom i tots plegats per posar-nos el neoprè. Ja estem equipats i preparats i el Xavi i el Natxo ens expliquen com està dividit aquest barranc en tres parts, la del caos, la fosca (oscuros) i la final més oberta i amb possibles salts als pous.
-
Comencem passat per una primera zona que en diuen “badinas”, són bams amb aigua no massa profunds, però que fàcilment arriben a la cintura, l’aigua baixa brava, no amb força excessiva, cal anar en compte, el Xavi i el Natxo ja ens han avisat de que les roques rellisquen molt i cal ser previsor.
-
Arribem al primer ràpel, 5. m, ens preparen la instal·lació i anem baixant tots sense problemes, seguidament més “badinas” i un parell de sifons, però que encara hi ha una petita visibilitat de la sortida, o sigui no cal submergir- se del tot. Arribem al segon ràpel 5 o 6 m, hi ha dues instal·lacions, baixem i fent una siga-saga trobem un altre sifó que cal passar, final del caos.
-
Ja hem arribat a la part més maca i espectacular, “Los Oscuros”, les parets de roca es van acostant i l’aigua flueix bastant suau, no fem peu, però amb el neoprè es flota bastant bé, la retina reté unes imatges que difícilment es poden explicar. Aprofitem algun punt que fem peu per treure la càmera i fer fotos, evidentment tot tipus de “posturetes”, ens agrada jugar.
-
Un cop hem recorregut els 200 m aproximadament que té aquesta part, ja es veu com hi ha més llum, només haurem de passar un tram d’uns 50 m de ressalts, blocs i pous ..., el darrer el Xavi i el Natxo ens ajuden molt a superar un remolí que potser ens hauria complicat avançar.
-
Ja som a fora, el terreny s’obre i ja només cal seguir el riu, alguns per sobre i altres fent salts i llençant-se a l’aigua als pous naturals que hi ha, el darrer permet optar per saltar des de diverses alçades, el recorregut total és d’uns 500 m, intensos i molts macos.
-
Sortim de la llera i ens trèiem l’equipament que pleguem, segons instruccions, per retornar als guies. És el moment de picar una mica, ja que ara ens espera una pujada d’uns 300 m per una camí ben definit que ens deixarà al cotxe.
Cap de la Creu
Fals Pollegó Inferior
Coll de Cabra
Gósol
-
Sortim del pàrquing que hi ha just davant de la plaça al Monument al Segador de Gósol.
-
Seguim el GR-107 (camí del Bons Homes), paral·lel a la carretera B-400 que va de Saldes a Gósol, fins el coll del Mirador de la Creu, que deixem a l'esquerra i a 1,5 km de la sortida travessem la carretera per agafar el camí que va a la Gravera.
-
Abans d'arribar a la Gravera veiem l'indicador de fusta que ens comfirma que estem dins el Parc Natural del Pedraforca. Seguim la pista fins la Gravera que resseguim pel costat esquerra, seguint les marques grogues i que ens situarà al torrent de l'Aubagó.
-
Aquest torrent ja no l'hem de deixar, seguint les marques, a voltes perdedores, però que van pujant per un pedregar o pel mig del bosc fins la cota 1.750, on ja deixarem el bosc per seguir la canal pel seu costat dret, a prop de la muralla de roca, i que anirem amunt fins el coll que ens portarà al fals Pollegó Inferior (2.420 mtrs).
-
Un cop al cim tindrem unes fantàstiques vistes de tot el massís, Pollegó Superior, Calderer, Pollegó Inferior ...
Hem arribat a una bona hora i parlem d’aprofitar per pujar al Pollegó superior, l’excés desmesurat de gent al cim, ens ha fet desistir. La tornada la farem baixant pel llom del fals Pollegó Inferior fins l'enforcadura i seguint la tartera de Gósol (PR-C-123) arribarem, passant per dins del bosc, fins a Gósol.
-
L'activitat considerem que és moderada perquè no té cap dificultat técnica, però cal tenir present que hi ha un desnivell de 950 mtrs, en una pujada constant que no dóna treva.
-
IBP 113
-
Ruta circular des de Gósol passant per:
- Cap de la Creu (1.1 km)
- Fals Pollegó (4.3 km)
- Coll de Cabra (5.7 km)
PRIMERA PART
CRESTA DEL FERRAN
OIX
-
Sortim d’Oix, passem pel costat dret de Cal Pei (casa rural), camí empedrat força estret i a voltes irregular amb códols. Passat el torrent de Romagueres aparquem al costat esquerra, en una clariana apte per 2 cotxes.
-
Amb tots els estris necessaris seguim el camí a peu en direcció Nord-Est, fins arribar al pont Trencat (hi ha un forat al mig, potser per escolar l’aigua de la pluja). Agafem el desviament a la dreta que ens porta fins la riera de Baget, la qual travessem, després ens enfilem fins a trobar un corriol que va girant cap el Nord i a l’Oest, ja no el deixarem fins arribar al Grau de les Escales, on parem a esmozar.
-
Un cop alimentats seguim un trocet més, una marca vermella descolorida (cota 411m) ens indica que som al pas dels Lliberals, punt on comença la pujada cap l’aresta de la cresta. Inicialment seguim un caminet, força desdibuixat que va cap a la dreta, anem progresant per roca calcarea, força bona, però esgarrapa els dits.
-
Aviat observem que la dificultat no quadra amb el que estem fent, hem anat massa a l’esquerra i estem pujant directes (passos de IV), el pas de la cova també l,hem deixat enrera, o sigui un cop dalt som a la cota 608m, ho hem complicat una mica.
-
Ara ja som a l’aresta, només cal anar-la resseguint per sobre, el pati a banda i banda és bastant impresionant, cal estar concentrat i no badar, amunt i avall, per la dreta o l’esquerra anem avançant, així fins la cota 756m.
-
Fa molta calor, el sol està apretant de valent i anem més lents del que caldria. Entrem en un tram de bosc, que primer anem baixant i després pujant per la roca, ara som a l’esquerda que parteix, més o menys aquesta cresta.
-
Veiem els parabols de la instal.lació per rapelar (25 m), treiem corda i la passem, des d,aquest punt no queda clar si és millor baixar pel diedre (sembla que la corda no arriba per poc), o pel llom de l’aresta. decidim fer-ho pel diedre, i efectivament no arriba, per sort hi ha arbre que permet fer una passa a la dreta i posar els peus a la seva base, som al coll de l,esquerda. Un cop som tots a baix, aprofitem per dinar. Parlem si seguim o no, i al final decidim acabar.
-
Recollim corda i muntem un segon ràpel en una altra instal.lació per baixar uns 20 m fins arribar al bosc. Un cop baix anem seguint un possible corriol, direcció Nord-Est, terreny força desfet, anem avall, objectiu un corriol que va en direcció Sud-Oest. Després d,una bona estona acabem trobant-lo, ja no el deixarem fins a la cruïlla, on caldrà girar Nord-Oest. Aquest corriol es veu clarament poc transitat, molts arbres caiguts i vegetació salvatge.
-
Travessem un pontet petit i antic, ple de molsa i vegetació de ribera, veiem marques del GR, que seguirem fins la passera conegura com la palanca de Samsó, que travessa el riu Baget, el cabal és prou bo. Ja som a la pista que va a Oix, passem pel costat de La Plantada, i seguim direcció Sud. A l,esquerra veiem el Grau de Les Escales, tornem a passar pel pont Trencat sobre la riera d’Oix i acabem arribant al cotxe pel mateix tram d’aquest matí.
-
No és una cresta fàcil, ja ho sabiem, avui ens han penalitzat dues coses, haver anat massa a la dreta, i veure,ns obligats a fer passos més complicats del previst, i el fet de la forta calor. Tornarem, però.
-
IBP 60
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/primera-part-cresta-ferran-oix-266414683