MARÇ 2026
TREGURÀ DE DALT
Puig de Fontlletera
Coll i Pic de Tres
Balandrau
-
Sortim de la pista de Tregurà de Dalt fins on la neu ens permet arribar. Deixem el cotxe i seguim per la pista fins el coll de la Gralla, a partir d'aquest punt pugem per la dreta pel camí de Núria en direcció al coll dels Tres Pics, i una mica més endavant el grup es parteix en dos, uns que segueixen el camí de Núria i la resta qque ens dirigim cap el Fontlletera, seguint els límits (marcats amb tanca de fusta) del Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser. Anem avançat i cada cop hi ha més boira i vent, sort de les marques, les condicions van empitjorant, però finalment arribem al cim del Fontlletera, no es veu res de res.
-
L'ajuda del GPS ens permet orientar cap el coll dels Tres Pics a l'oest, més o menys. Anem baixant sense massa dificultats, tret de la visibilitat i el vent, fins arribar a l'esmentat coll, on hi veiem una altra tanca que limita el terme de Vilallonga de Ter i Queralbs. Anem seguint aquesta tanca fins el Pic de Tres Pics, i seguim un corriol més colgat per la neu, però visible en direcció al Balandrau, al qual arribem sense massa dificultats. La boira es torna a especir i fa més vent, el Balandrau mai sorpren, i tornem a fer servir el GPS per assegurar la direcció correcte fins el coll de Llenyissers, la tes tanques de fusta ajuden. Un cop arribats al coll, s'obre ua escletja de boira i de vent que ens permet dinar sobre unes pedres.
-
Un cop dinats i aprofitant les clarianes intermitents ens dirigim cap a l'est fins a trobar la pista de Tregurà, coberta de neu, una mica més endavant hi veiem el Refugi de Tregurà, és un Refugi lliure i està obert, ens comfirma que estem a la pista correcte i en la bona direcció.
-
Seguim la pista fins el coll de la Gralla i posteriorment on hi hem deixat els cotxes. Hem trigat 2 hores més que els nostres companys, la diferència de distància no és tant gran, però el mal temps i sobretot la boira ens ha obligat ha comprovar constantment el GPS, motiu pel que hem decidit que "avui" era una ruta difícil, la gran experiència del grup, molt avesat a la muntanya, i el GPS han estat una gran ajuda.
IBP 127
-
Ruta circular des de Tregurà de Dalt passant per:
- Collet de la Gralla
- Collada de Fontlletera
- Puig de Fontlletera
- Coll de Tres Pics
- Tres Pics -
- Balandrau
- Collada dels Llenyissers
- Refugi de Tregurà
- Font de l'Esclop
- Coll de la Gralla
Aqüeducte Can Senosa
Font de Bou
Salt de Guanta i de Can Montllor
Castellar del Vallès
-
Sortim de Castellar del Vallés, camí que va a Can Pedrós, passat el qual baixem fins a Can Vinyals per anar a trobar la pista de Guanta, i fins el desviament (PR blanc/groc) que ens portarà al salt de Guanta.
Per camí trobem una taula de fusta per fer PicNic, la font del Bou que ja ens mostra que avui tindrem problemilles per passar la riera.Un arbre tombat sostingut per un tronc i una taula i bancs de pedra per poder fer PicNic, tanquen aquest espai. A la dreta, tornem a travessar la riera, per agafar un costerut corriol que ens permetrà arribar fins el salt de Guanta. De lluny ja s'escolta la remor de l'aigua, cau amb intensitat, el soroll és fort. Avui no ens hi podem acostar ..
-
Tornem pel mateix camí fins arribar de nou a la font del Bou, ara anem cap l'esquerra, trobem un antic forn de calç i una passera de ferro que salvem per l'esquerra, seguim i remuntem un terraple amb cordes (curt) fins a situar-nos al camí que va cap a la pista de Guanta. Seguim la pista fins a trobar un trencall a l'esquerra que és la pista que va a Can Montllor. Parem a fer un mos i agafem la pista que hi ha a la dreta i que va en direcció al Puig de la Creu, tot i que nosaltres a meitat de camí agafarem un corriol que hi ha a la dreta per anar al salt de Can Montllor, passant per la font de La Fagina.
-
El salt avui té una caiguda espectacular, amb molt aigua i un fort brugit, però precisament això és el que ens fa pensar que el pas pel costat de la riera pot estar malmés, o sigui tornem enrrera desfent el corrioli seguim la pista, que en arribar a l'indicador que diu font del Gurri, seguim per l'esquerra cap a Can Pedrós i després fins a Castellar.
-
IBP 32
Ruta circular des de Sentmenat passant per:
- Aqüeducte de Can Senosa
- Salt de Guanta
- Font de Bou
- Salt de Can Montllor
- Can Montllor de Dalt
Serra Ensija:
Gallina Pelada
Creu de Ferro
Serrat Voltor
-
Sortim de la Pleta de la Vila i agafem la pista que va cap a Pradell, hi ha força neu amb clapes, travessem el coll del Ginebrer fins arribar al torrent de la Font Freda a la dreta.
-
Entrem al torrent i anem seguint un corriol que passa per la font Freda i la font de l'Orri, travessa les Planelles fins arribar al PLa d'Ensija, el Cap de la Canal LLisa ens queda a l'esquerra. La pujada és constant, amb alguns trams força drets i la neu, a questa hora del matí, està dura.
-
Un cop a dalt del PLa d'Ensija en dirigim cap el Refugi, que ja es veu de lluny, passant per la font 'Eensija coberta de neu. Un cop passat el Refugi ens dirigim cap a l'esquerra per una traça que va flanquejant el llom d'un turó i que va en direcció a la Gallina Pelada, on hi arribem cap el migdia, amb un bon sol i uns núbols que apunten a l'horitzó.
-
Baixem per la mateixa traça que hem pujat fins arribar de nou al Refugi, on parem a ganyipar i veure aigua. Ara anem seguint per la dreta per anar a buscar el torrent del Barranc d'Ensija que va en direcció al coll de les Tores, abans d'arribar-hi tombem a l'esquerra per acabar de remontar el llom, la neu ara ja és més toba, però el temps s'està tapant i comença a fer vent, fred i amb boira baixa. Ens dirigim cap a la creu de Ferro, completament tapada per la neu, el GPS ens indica la seva posició.
-
De la creu de Ferro seguim fins al coll del serrat Voltor, que 4 membres del grup volen pujar, la resta girem a l'esquerra per seguir el barranc de Llobeteres, marcat com a PR, en un moment donat uns quants decidim seguir pel torrent enlloc d'anar a l'esquerra i ens trobem amb un resalt d'uns 10mtrs que hem de baixar fent servir els piolets, la neu és toba i poc fiable. Un cop passat el resalt seguim el torrent fins arribar a la pista de Pradell, qque seguirem en sentit contrari fins arribar el punt de sortida.
-
IBP: 110
Engorgs:
Cascada Riu Duran
Pla de Campllong
pleta Engorgs
serrat Agulló
-
Sortim de l'àrea recreativa de Campllong i agafem el PR a la dreta que va cap a la cabana d'Engorgs, seguint per dins el bosc de Corniols. De moment hi ha poca neu i cal anar equipat, ni raquetes ni grampons, seguim en paral·lel el riu Duran, que anem veient pels diversos salts d'aigua abundants que hi ha.
-
Un cop sortim del bosc ens trobem a la plaeta d'Engorgs, ara ja hi ha més neu, de moment força dura, ho aprofitem per esmorzar. El nostre objectiu és seguir per la vall fins a girar a l'esquerra en direcció al coll del serrat Agulló. Travessem el riu Duran per una passera de fusta, ens calcem les raquetes i ens endinsem al bosc, a la sortida del qual agafem la direcció del coll esmentat. Un cop agafada certa alçada seguim una traça d'esqui que flanqueja un llom que porta fiuns un collet a l'alçada de la cabana Tarter.
-
Ara la neu ja és més toba i el flanqueig es va complicant, fins el punt que a la part més alta, a prop del collet, ja presenta certes dificultats, cosa que provoca que 2 membres ho deixin córrer i tornin. Ens ha costat més temps del previst arribar fins aquí, moriu pel que decidim escursar la sortida i no anar a la cabana d'Engorgs i als Estanys Minyons.
-
Anem agafant direcció esquerra cap un coll que hi ha sota el Bony de Manyer, la pujada és lenta i ens trobem amb clapes de neu toba i de neu gelada, passem per sota del Bony i ens dirigim cap el serrat Agulló, baixant fins el seu coll. A partir del coll anem avall per una pala de neu irregular força dreta dreta en direcció a la pleta d'Engors.
-
Un cop som al final de la pala parem a dinar sota uns abets. Travessem de nou la passera del riu Duran.i seguim el mateix camí de pujada fins arribar al bosc, que anirem baixant per acabar la jornada.
-
Hem decidit posar "difícil" a la sortida, sobretot per l'estat irregular de la neu i el flanqueig.
-
IBP: 100
Castell de Milany.
Bisaura
-
Sortim del voral de la carretera Santa Maria de Basora-Llaers, al costat de Can Ferrers. Agafem un corriol que ens porta cap una pista on n'agafem un altre fins arribar a la balma de Ferrers, que queda a l'esquerra del camí, és un anar i tornar. Seguim el corriol fins a la font Fosca i la balma de la Burra, per continuar pel pla de Marenyol.
-
Seguim una pista que ens porta cap el coll de Barretó (on hi ha l'església de Sant Jaume de Barretó), i anem cap a l'esquerra cap el morro del Quer. Un pla sobre la cinglera del mateix nom, amb una vista espectacular d'una part del Bisaura, el poble de LLaers al fons. Aprofitem el bon dia, soleiat, per esmorzar.
-
Un cop recollides les motxiles anem en direcció a la riera de Milany, fent un gir a l'esquerra en arribar al salt de la riera, per anar cap a la casa del mateix nom, punt de sortida del corriol que en postarà fins el castell.
-
Just al costa de la casa hi ha un indicador, les marques grogues ens van traçant el camí correcte fins a la base del castell. El resseguim per baix per la dreta fins a trobar una escala que va a l'entrada.
-
Les restes del castell de Milany se situen a 1.525 m en un rocal al terme municipal de Vidrà, al límit amb Vallfogona de Ripollès. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú.
-
El Castell de Milany té una importància cabdal en la història de Vidrà; la seva protecció és la que garantia al terme la pau i la justícia. Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, tal volta per agregació posterior, el terme de Llaers amb el seu petit castell. La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses és abundant.
-
Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú, que el governaren a través del seu vescomte. L’emplaçament fronterer entre Besalú i Ausona li donaren importància essent per aquesta causa posant en penyora en convenis entre els comtes de Besalú i Barcelona. El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, cercant una manera de viure més còmoda i pràctica que la del castell. Les poques restes que queden avui responen a la reconstrucció del segle XIII.
-
Un cop feta la visita i les fotos tornem pel mateix camí fins a la casa i el coll de Barretó. Un cop arribats al coll seguim per l'esquerra un corriol fins el coll de Forn, per anar a trobar el camí de pujada més avall i seguir-lo fins el cotxe.
-
La jornada s'acaba amb un bon dinar a Vidrà al Restaurant Serrasolses.
-
IBP 74
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-milany-bisaura-255927434
L'Ajaguda
Canal Gegant Encantat
Sant Jeroni
Albarda i serrat
Cap de Mort
Vinya Nova
-
Sortim de VINYANOVA i anem a buscar el camí dels francesos fins arribar al coll de l'Ajaguda, que ens queda a l'esquerra. Aprofitem per esmorzar.
-
El camí que va. al'esquerra porta fins el torrent del migdia, el seguint un troç per explicar a una amiga que aquí comença un dels barrancs més coneguts "el Joc de l'Oca". Tornem enrrera i seguim pel camí del francesos, ens anem parant per fer fotos dels plegs de Llibre, el Montgrós, la Cajoleta i al fons de la vall les Talaies.
-
Un cop arribats a l'alçada del camell de Sant Jeroni agafem el corriol de l'esquerra com si anessim al coll de Migdia. A l'alçada de la roca de la Piltrada, entrem a la dreta a la canal del Gegant Encantat, una agulla majestuosa que es troba a l'esquerra de la canal. Està marcada amb blau i no té perdua, força descomposada, amb grans blocs de roca i pasos en els que cal fer servir les mans. Anem pujant (cal anar molt en compte amb la caiguda de pedres provocada per les cabres), fins el coll del Gegant, on podem fer unes estupendes fotos de l'agulla. Grimpem amunt sense massa dificultat i a la part alta, entremig del bosc ja veiem les escales que pugen a Sant Jeroni, passat el monument a Verdager.
-
Primera part feta de la ruta prevista. Ara cal tornar a baixar fins el corriol que porta a l'Albarda Castellana, que resseguim fins el final. Fem les fotos i tornem cap el camí principal, coll de les Pinasses.
-
Abans d'arribar a la corva que té la bifurcació del camí vell i el nou de Sant Jeroni( just davant hi ha el torrent de Santa Maria), entrem en un camí per dins el bosc que travessa el torrent i puja en direcció al serrat de l'Albarda, direcció dreta. Anem fent les quatre agulles sense cap dificultat, 338-339-340-341, al final de la qual fem fotos del cap de mort (al que anirem després) i tot el serrat del Moro.
-
Desfem el camí i a la cruïlla agafem el camí vell, que seguim un troç fins la bifurcació que porta a l'Ermita de Sant Antoni. Era una construcció que ctualment es fa servir com refugi lliure, des d'on hi ha unes vistes sensacionals del Cavall Bernat. Passada l'Ermita es va a la roca de les Onze, des d'on es llencen els que fan parapent.
-
Tornem a Sant Antoni i anem borejant la roca fins a trobar el pas que porta al collet del cap de Mort. Hi ha dues opcions anar a la dreta al final de l'arbrat o seguir i fer tot el flanqueig (equipat amb corda) per arribar al collet per l'altre costat. Un cop al collet hi ha una cinta de persiana (en bon estat), prò l'ajuda d'una gran roca que hi ha a prop és vital per després fer el pas amb la cinta, una petita grimpada i ja som dalt.
-
Tornem pel mateix lloc (nosaltres hem posat un cordino perquè només amb la cinta fas pendul) i ja som al coll. Seguim per l'arbrat (hi ha dues cordes de passama) fins arribar al camí de Sant Antoni.
-
Baixem pel dret per anar a buscar el camí nou de Sant Jeroni, que anem seguint, fins girar a la dreta per agafar el camí del pont. Només queda anar baixant fins al cotxe.
-
Hem marcat la ruta de difícil, sobretot per la gent poc acostumada a passar per canals descomposades, fer grimpades i flanquetjos exposats, i l'accés al cap de Mort.
-
IBP 105
-
Ruta circular des de Vinya Nova passant per:
- L'Ajaguda
- Canal de Migdia
- Camell de Sant Jeroni
- Sant Jeroni
- Mirador Mossèn Cinto Verdaguer )
- Mirador al lado de La Albarda Castellana
- Serrat de l'Albarda Roca
- Cap de Mort
- Serrat de les Onze
- Miranda dels Pollegons
- Petita cova
Plaça Catalunya (PicNic)
coll de Port
agulla del Miracle
camí del Ecos
coll de l'Esfinx
L'Esfinx dels Ecos
-
Sortim de l'àrea de Picnic coneguda com Plaça Catalunya, són les 8h del matí i fa molt bon dia, llum i sol espectaculars i gens de vent. Travessem la carretera que va a Santa Cecília i agafem el camí indicat en direcció a buscar el GR.
-
Un cop som al GR, al costat de la font de Sant Josep, el seguim en direcció a Can Massana fins arribar al trencall de coll de Port. Aprofitem per foto de grup, així com de la Foradada i La Cadireta i de les agulles Frares Encantats.
-
Anem pujant el camí fins a coll de Port sense massa problemes i un cop som al mateix coll, mirem a la dreta on s'entreveu la traça d'on comença la regió dels Frares. Seguim pel camí de les Comes i passades les primeres baumes, agafem un caminet a l'esquerra que ens porta a l'Agulla del Miracle, on aprofitem per esmorzar. La vista de tota la regió de Frares al front i de les parets que hi ha als dos costats, amb una verticalitat impresionant, deixen un grat record.
-
Esmorzats seguim pel camí i ven aviat veiem un rétol del camí que va en direcció als Ecos, marques blaves. Anem seguint les marques pujant i baixant per un roquisar, a voltes dret, però la roca està ben seca, cosa que ens va bé. Dos flanquetjos una mica delicats ens van permeten de continuar un cop passats, i desseguida arribem al coll o pas de l'Esfinx.
-
Un cop som dalt anem a la dreta per una explanada de roca fins un bosquet que hi ha al final, per on arribem a la base, per aquesta cara, de L'Esfinx, una grimpada sense massa dificultat (hem posat un cordino per seguretat), i de seguida som a dalt de l'agulla. La vista és indescriptible, veiem les agulles que acompanyen a l'Estasen, els Ecos per darrera, roca Plana dels Llams ...
-
Després de les fotos i les ombres corresponents, baixem un altre cop a la base i tornem al coll, ens dirigim a l'Engantxada i després a la roca dels Enamorats. Seguint les marques blaves i vermelles anem baixant, sense massa dificultats, fins arribar a la cruïlla que va a l'esquerra als Ecos i a la dreta a la bassa de l'Avellaner, ara les marques són vermelles i grogues.
-
Passada la bassa anem seguint les marque grogues de l'antic PR de les comes (blanc i groc, ara desequipat) i anem pujant en direcció al coll de Port, al qual arribem en un bon temps, pel camí veiem el serrat del Faraó, del Cabrit, el Montgrós ...
-
Un cop a l'esmentat coll només ens queda anar baixant fins a trobar el GR i al cotxe. Acabem la jornada a Collbató asseguts en una llarga taula, on una cervesa fresqueta ens ajuda a dinar.
-
IBP 75