JULIOL 2026

Sortida Ciac
TAMARIU
-

Els llacs de Pessons
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/els-llacs-de-pessons-andorra-277081743

Els tres Magnífics
Coll de la Marrana
Pic de l'Infern
Pic del Freser
Pic de Bastimens
VALLTER
-
IBP 132
-
Ruta circular des de Vallter passant per:
- Coll de la Marrana (2.7 km)
- Estanyol de la Feixa (3.3 km)
- Fonts del Freser (4.0 km)
- Pas de muntanya (5.5 km)
- Pic de l'Infern (5.9 km)
- Pic de Freser (6.4 km)
- Coll de Freser (6.9 km)
- Bastiments (7.6 km)
- Estany Fonedís (9.6 km)
- Quadra de Cavalls (9.9 km)


Canal del Rajant
Mal pas superior
Can Poble
-
IBP 38
https://ca.wikiloc.com/rutes-descens-de-barrancs/canal-rajant-i-mal-pas-superior-can-poble-273750241



Molí i Torre Corriu
Cints (cims) Can Blanc
Aigua Valls
Pont Cabradís
-
IBP 59
-
Ruta circular des de La Corriu passant per:
- Aparcament embassament La Corriu
- Molí de la Corriu
- Bosc de Maçaners
- Torre de la Corriu
- Balma Roja
- Mirador clot de la Torre Roja
- Pont Cabradís
- Aigüesjuntes

Biadós - Tabernes
-
IBP 55
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/biados-tabernes-274805341



Biadós
Punta del Sabre
Puerto de Bachimala
Gran Bachimala
-
Som un grup de 12 membres (Unió Excursionista de Sabadell UES) que vam sortir el dissabte de Sabadell, vam dinar a Plan i després anar fins el Refugi de Biadós per la pista.
Sortim a les 7h del matí des del Refugi, després d’haver esmorzat i preparat les coses. El cel està encalitjat de pols sahariana i promet ser un dia amb calor. Agafem el camí fitat que porta al Refugi de Tabernés, d’entrada té un bon pendent, uns 200m fins a la Borda de Soltaramoné, que ens queda a l’oest, nosaltres anem en direcció nord, per anar nord-oest i nord fins arribar a la cabana de pastors del Sarrau, des d’aquest punt ja veiem el perfil de la Punta del Sabre i del Gran Bachimala, que són el nostre objectiu.
Seguim cap en Nord i poc a poc anem girant cap l’est per una planura sense massa desnivell fins el coll de la Senyal de Biadós, on parem a beure i picar una mica, un parell del grup aprofiten per pujar al cim del Senyal de Biadós (2.596 m).
Comencem a pujar lleugerament cap l’est per anar a buscar les canals de pujada al primer objectiu del dia, Punta del Sabre. Abans d’arribar cal travessar una cresta curta i força senzilla, però a voltes exposada, que posen a prova als qui no n’han fet mai. Passat el cresteix comencem a pujar per la primera de les canals, fins aquí terreny de pissarra, descomposat, ara pissarra i granit.
Poc a poc anem guanyant alçada, seguint fites i per intuició, i ens plantem en l’avantcim, ja som per sobre dels 3.000 m. Seguim per la darrera canal, que les fites ens guien i ja tenim el primer objectiu “Punta del Sabre (3.134 m)”, les vistes dón espectaculars.
Cal dir que el temps ha jugat al nostre favor ja que ens bufava vent fred del nord-oest que ha fet baixar la sensació térmica.
Per davant tenim la llarga cresta del Sabre, que passa pel Puerto de Bachimala (3.122 m). És una cresta llargeta, dificultat moderada, però que com totes les crestes exigeixen concentració, i tenen molt patí a banda i banda. L’hem anat fent força agrupats per tenir clar per on anar salvant els molts punts, ara per la dreta ara per l’esquerra …
Un cop arribats al Puerto de Bachimala, segon cim de la jornada, tan sols ens queda 1/2 de la cresta, més o menys igual que el que hem fet, són les 12h i anem sobre el temps previst.
Acabada la cresta ja només queda un camí fresat per acabar de fer els darrers 50m de desnivell i arribar al Gran Bachimala (3.177 m), darrer objectiu del dia. Ja hi som tots, i en el temps previst, estem molt contents, ens fem les fotos i li dediquem al company que no ha pogut pujar per problemes intestinals (coses que passen).
Aprofitem per dinar i que una parella que és al cim ens faci les fotos de grup. Ara toca baixar per la via clàssica de pujada al cim, direcció oest; anem baixant pel roquissar cap el sud i sud-est fins el coll de la Senyal de Biadós, on empalmem amb el camí de pujada.
Ara ja només hem de desfer el que hem pujat al matí per arribar al Refugi de Biadós. Tots bé, uns més cansats que altri, però super-contents pels 3 cims de “3.000 m” que era el nostre objentiu.
Salut i Muntanya UES!!!!!
He posat “Difícil” per 2 motius, primer per l’aresta d’aproximació a la base de la Punta del Sabre i la pujada per les canals que arriben al cim; segon per tota la cresta que passant pel Puerto de Bachimala ens permet arribar a la pujada al Gran Bachimala.
-
IBP 168


Riu Éssera
BENASQUE




ANETO!!!
Pujada per Corones
Baixada per Salterillo
Aigualluts
-
Sortim del Refugi de Coronas (Pescadores) i agafem el camí de Vallibierna, direcció est.
-
Arribem a la Palanca de Riberetes i girem cap el nord, seguin pel costat del Barranco de Coronas fins l'Ibonet de Coronas, encara amb aigua, per girar cap l'est primer i el nord-est després, seguint en paral·lel el barranc. Passem per entremig dels Ibons superior i inferior de Coronas, travessem dos petits restes de la gelera, ja quasi desfeta, fins arrribar al coll de Coronas (3.201 m), des d'on podem veure el que queda de la gelera de l'Aneto (molt malmesa i en vies de desaparéixer). Sortint del coll de Coronas, a l'esquerra ens queda l'Agulla del coll de Coronas i a la dreta la Tuqueta de la Crus, estem a la part alta del que queda de la gelera i seguim una traça ben marcada, com si fos una trinxera, per on hi passen els que venen del Portillon Superior.
-
La traça i la neu s'acaben aviat i la resta fins l'avantcim i el "Puente de Mahoma" és un pedregar que sempre estava cobert de neu, ara inexistent. Passem el pas de Mahoma sense cap dificultat i deseguida som al cim de l'Aneto (3.404 m), hi hem arribat tots i estem super-contents, per alguns és la primera vegada que hi arriben, FELICITATS!!!!!
-
Fem les fotos corresponents i contemplem des del cim les dues vesants, la cresta de Llosas a la dreta, la de Txalenques per l'esquerra, les dues s'ajunten a l'Espalda d'Aneto. Tornem enrera i passat el pas ens parem a dinar una mica, és la una del migdia.
-
Inicialment la idea era tornar pel mateix lloc, però parlem de tornar per Salterillo i Aigualluts, no hi ha gaire diferència de distància i així passem per l'altre costat de la vall, cosa que fem. Anem baixant tot el pedregar fins arribar a les restes de la gelera encara transitables, són el pas obligat i recomanant aquesta època, ja que es puja per Barrancs. La traça està feta i anem baixant, al final de la neu ja només és qüestió d'anar sortejant el pedregar, ara per un costat, ara per un altre, fins arribar a la llacuna de Salterillo, on ja hi trobem verd i rierols.
-
El camí fins a baix, Aigualluts, està perfectament traçat, només hem de baixar i baixar. Quan arribem als aiguamolls d'Aigualluts agafem direcció nord-oest, pasant pel Forau, salt d'aigua que cau en un pou que per dins té una formació càrstica llarga que porta aquesta aigua fins el riu Garona (que desemboca a l'Atlàntic). Només queden uns 30-35 minuts fins arribar a La Besurta on agafarem el bus per tornar a Benasque.
-
Hem posat difícil pel llarg desnivell de pujada (1.450 m) en uns 6 km i per la llarga baixada amb uns 100 m metres de desnivell negatiu més (1.550 m) i 8,40 km. Técnicament no té massa dificultat, una mica el pas del coll de Coronas, i la neu de les restes de la gelera, a voltes desfeta i altres gelada, cal tenir cura, nosaltres en alguns trams ens hem posat els crampons.
-
IBP 166



FERRADA
CALA DEL MOLÍ
S. FELIU DE GUÍXOLS
